Entradas

Mostrando entradas de enero, 2021

Runes a Valencia.

Imagen
  Casa en runes a Alboraia. Mitja casa al Cabanyal. Para leer más; Ermites i esglesies a Alboraia Creus a València ©  Prohibit l'ús del material escrit i de   les imàtgens sense autorització prèvia de l'autor.

Records de la Guerra de l'Independència o Guerra del Francès.

Imagen
Encara que el signe més conegut de la Guerra del Francès, a València, sigan les torres de Quart amb les senyals de les canonades francesas i  l'estatua de Vicent Domenech "el palleter", n'hi ha més ...    Restes del Palau Reial de València als Jardins del Reial, que va ordenar enderrocar el general Joaquin Blacke Joyes el 1810 per a defendre la ciutat del ejercit francés, malgrat tot l'ejercit ocupà la ciutat el 1812 amb el mariscal Suchet al capdevant. A l'antiga Universitat de Valencia trobem la làpida que diu: "La inmortal Zaragoza al batallón de estudiantes artilleros de la Universidad de Valencia que defendieron heroicamente la independencia patria en los sitios gloriosos de aquella ciudad MDCCCVIII MCMXXIV" ( El seu nom sencer era "Batallón de estudiantes milicianos artilleros urbanos" i la verge dels Desamparats la seva "Generalísima y Patrona") Més sobre la Guerra del Francés: Pierre Dubon: un soldat francés mort a  Valèn

Pedres - Piedras

Imagen
  "El codol" de Torrefiel, tot un símbol del barri. Jardí amb pedres a Alboraia. ©  Prohibido el uso del material escrito y las imágenes sin autorización previa. 

Ermites i esglesies a València.

Imagen
Parroquia De Nuestra Señora Del Sagrado Corazón De Jesús. Temple del antic convent de Santa Catalina de Siena (1491) situat al Carrer Pintor Sorolla (on es troba el Corte Inglés) que als anys 70, es traslladà pedra a pedra al Barri d'Orriols. Abans del convent va ser cementeri jueu. Esglesia de Sant Pascual Bailón construida el 1959 per Vicente Traver Tomás La portalada és de l'antiga  Esglesia de Sant Miguel i Sant Dionís del segle XVI es trobava a la Plaça Mosen Sorells. Ermita de San Jerónimo en Orriols. Construida al 1848 i rehabilitada al 1998, sobre capella construida  pels  monjos del monasteri de San Jerónimo de Cotalba (La Safor).   Iglesia de la Punta (Nazaret) Ermita de Fiscal (Monte Olivete) Iglesia del temple  Església conventual dels reverendes pares missioners (Barri de Natzaret). Para leer más Ermites i esglesies a  València. Iglesia de Sant Agustín ©  Prohibido el uso del material escrito y las imágenes sin autorización previa. 

Petites fonts

Imagen
  Font de pedra al Cementeri de Benimaclet Font particular a Benimaclet

Trencadís

Imagen
 Trencadís:  m.  ART   Mosaic fet amb fragments irregulars de taulells, ceràmica, marbre o vidre. Abans del seu ús per part de Calatrava, ja es feia servir a València. Trencadís de paret modern a la Patacona. Trencadís a Monteolivete (Fundación ecoraee's). Trencadís de paret. El trencadís que més es trenca, el de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Trencadis "Power Flower" a Massarojos Paviment de trencadís a Benimaclet.   Trencadis a Benimaclet (EL colmado) ©  Prohibido el uso del material escrito y las imágenes sin autorización previa. 

Paseos por Valencia: IIIc - De la Iglesia de Vera a Nazaret por la Calle de la Reina.

Imagen
Edificio Valls , de estilo racionalista, obra de Francisco Javier Goerlich, 1955. Calle de la Reina, 56. Casa de la Reina que fue propiedad de Bernabé Dombón (1895) en la actualidad  Biblioteca Municipal.  Calle de la Reina, 85. Iglesia de Cristo Redentor y San Rafael Arcangel, de estilo neogótico que data de 1914, Calle de la Reina, 96. Edificio modernista de 1927. Calle de la Reina 100. Desde 1957 conocido como el de  " Óptica Meseguer " Casa de estilo modernista obra de  Francisco Javier Goerlich, 1930. Localizada en la Calle de la Reina 131. Casa de estilo racionalista de 1944 localizada en la Calle de la Reina 157, esquina calle Cura Planelles. Casa Canyamás , de estilo Modernista de 1926 con la fachada de mosaico, localizada en la Calle de la Reina 173. En la actualidad Taska La Reina . Para leer más: Francisco Javier Goerlich Lleó Arquitectos valencianos: Goerlich  Obras de Francisco Javier Goerlich Lleó en los Poblados Marítimos de Valencia Edificio Valls Edificio MA

Mercats a València - Mercadoa en Valencia

Imagen
  Mercat de Sant Pere Nolasc (Carrer Sagunt, 32 al Barri de Morvedre, 1900). Actualment en rehabilitació. Mercat de Torrefiel, modern i viu. Obert ©  Prohibido el uso del material escrito y las imágenes sin autorización previa. 

Lazaretos de Valencia: recuerdos en nuestras calles.

Imagen
El nombre del Barrio de Nazaret proviene del lazareto creado en 1720  en dicha barriada de pescadores. El barrio durante mucho tiempo se llamó como Lazareto - Playa del mar (1816). El lazareto se venden dos barracas, una hanegada de tierra y terreno capaz para fabricar una alquería, al que le acomode podrá acudir al Despacho Principal de este diario y se dará razón del sujeto"  Diario de Valencia: Tomo 9 - julio/agosto/septiembre 1792 "Se vende una barraca, en el Lazareto, con su sala, alcoba, pozo y huerto, daran razón en la calle de la Nave, al lado de la Taberna llamada de Oliveta" Diario de Valencia: Tomo BV 1795 - enero/febrero/marzo/abril 1795 "Se vende a voluntad de sus dueños una alqueria, sita en el lazareto del Grao, con su jardín, cuatro hanegadas de tierra huerta con su cañar que la circuye , y una barraca contigua a dicha alquería, propia de los herederos de D. Vicente Mocholí y Soldevila. ..." Diario de Valencia, 1820 "En la partida del laza

Rellotges a València

Imagen
  Definición de la hora oficial española en 1901. La Energía eléctrica. 8/8/1900, n.º 3. Maquinaria d'un antic rellotge amb peses de pedra (¿Esglesia parroquial de Benimaclet?). En l'actualitat als jardins del Cementeri o Fosar  Parroquial de Benimaclet. Tota una joia. Maquinaria de rellotge al museu d'Utiel Rellotge de 1945 a la façana dels Salesians del Carrer Sagunt de València. Edifici del rellontge de l'any 1919 al Port de València. Rellotge marca MOBA del Gran Premi de F-1 de València (2008). Rellotge als carrers de Orriols (Calle Padre Viñas, 20). Rellotge de l'Ajuntament del Cap i Casal. Punt de trobada al Cap d'Any   Mols rellotges a una botiga Rellotge de l'església de Benimaclet. Originalment al Convent de Sant Gregori (Actual Teatre Olympia) es traslladà el 1911 quan es va derrocar. Punt de trobada al Cap d'Any. Rellotge de l'antiga tabacalera al carrer Amadeo de Saboya de València (1909) Reloj de la Joyeria Dimar de la Calle de la Reina