Sèquia de Benaguasil: La sèquia de l'Alguatzir, la Sequia de Campés i el Roll de Gallipont

La Sèquia Major de Benaguasil naix, amb un assut,  al marge esquerre del riu Túria, després de la sèquia de Riba-Roja i abans de la sèquia de Lorca.

"Estas veinte acequias sirven para el riego de las tierras situadas sobre las dos orillas del Guadalaviar; y en una longitud de mas de 20 leguas (marinas) se han establecido otras despues de la de Pedralva que son las siguientes: 21 Villmarchante; 22 Benaguasil 23 Ribarroja"


La Sèquia Major de Benaguasil

Des de l'estació de metro de Torre del Virrey  podem caminar pel carrer Alborache fins a la CV-375 on trobem la Sèquia Major de Benaguasil i podem caminar per ella aigües amun fins a La Pobla de Vallbona que la creua cuberta i després fins al Molí Molló o Molí Mulló. També podem anar aigües avall creuan el poligon industrial de El Campés fins a la població de L'Eliana.

La estación del metro debe su nombre a la cercana  casa de labor de la Torre del Virrey (Masía de la Torre de Baba o Bava, Masía del Pi ). Su primer propietario fue Joan Baptista de Babá, tesorero general de la Santa Cruz de Valencia y su antiguo reino. La familia Babá vivió en el edificio hasta finales del siglo XVIII, momento en qué fue comprada por Vicent Tamarit Pastor y su esposa, la IIª Marquesa de San Joaquín Pastor. En el siglo XIX la adquiere Félix María Calleja del Rey (1750-1828), conde de Calderón y virrey de México, como residencia de verano.

Anuncio de la venta de la masía que aprovechó Felix María Calleja para comprarla al salir de prisión tras el trienio liberal "Se vende Masía de la Torre Bava, conocida tambien por la del Pi, término de la Puebla de Vallbona, partida de Galipont, colindantecon la del Sr. canónigo Lassala, y cerca dela de los PP. delC armen, llamada La Diana, con todos los aperos de labanza, ocho caballerias y demás útiles y efectos necesarios apra el cultivo, recolección y conservación de los frutos, cuya Masía se compone de una casa grande con huerto, lagar, bodega, tinajas y botas para el aceite y vino, granero, cuadras y demas oficinas de labranza, y habitación de recreo, oratorio etc. etc., ..." Diario de Valencia 7 de marzo de 1824


Des de El riu Túria i L'Eliana al Molí Molló

Del  L'Eliana al Molí Molló pasant per la Pobla de Vallbona

Des de el Moli Molló fins a la Pobla de Vallbona El patrimonio cultural de la Acequia Mayor de Benaguacil Aurelio Alonso Durá, 2019

La quia Major de Benaguasil té un mal final al Riu Túria, per dos motius. El primer és que no es pot arribar caminar perquè els propietaris de la Vallesa de Mandor, per on passa, el tenen tancat i no donen servidora de pas que existeix en els margens fluvials i d'access al Riu Turia*, la segona és perquè entra com sequia d'aigües clares a L'Eliana e ix com a claveguera amb aigües térboles i pestilents.

*El artículo 553 del código Civil señala que “ Las riberas de los ríos, aun cuando sean de dominio privado, están sujetas en toda su extensión y sus márgenes, en una zona de tres metros, a la servidumbre de uso público en interés general de la navegación, la flotación, la pesca y el salvamento.


Els tarongers de la finca de la Vallera de Mandor

Camñi que du del Riu Túria a la CV-336 tallat per les propietaries de la Vallesa en el Riu Turia i ple de cartells que prohibeixen el pass

A la esquerra la entrada a la finca de la Vallesa de Mandor (Els Masos) hui lloc de banquets.

Detall  de l'entrada a la Vallesa de Mandor

Senyal d'acess al Riu Tùria per la Vallesa de Mandor vandalizada, i camí tallat pels propietaris de la Vallesa

Molí de Mandor ¿?

Camí de la Vallesa de Mandor que ix de la rotonda de la CV-336

Pont sobre la Granolera en la rotonda de la CV-336

La Cv-336 també es pot creuar acamninat per el pont de la via del metro.

La totonda de la CV-336 des de el pont del metro prop de l'estació del Clot

D'este  punt  aigües avall ja no es practicable el marge de la riera (pont de la CV-366).

Encara que es practicable el llit de la riera de la Granolera des de el pont de la CV-336 fins a L'Eliana, no és molt atractiu per l'olor de les aigües residuals.

Llastima de paisatge, per les aigües pestilets de la séquia per els abocaments de L'Eliana

La sèquia, des de L'Eliana, claveguera

La sequia descuberta a l'altura de l'estació de metro de Montesol


Rierol de la Granolera, a la seva esquerra la sèquia de nou cuberta

Eixida de la sèquia de L'Eliana, al seu pas sota la via del metro.

Quadrat de la s'equia convertit en monument.




Entrada de la sèquia a L'Eliana

El Roll de Gallipont després del Molí de la Lluna aboca les seves aigües a la Sequia Major al inici del Barranc de Mandor que després creuarà la població de L'Eliana.

Molí de Blai o de Sant Vicent Ferrer a L'Eliana sobre el caixer de la sèquia Major

Caixer ample en arribant a L'Eliana

Nou abocador

Entrada a la sequia des del Carrer Huerta


A l'altura de Torre del Virrei la sequia se soterra 

CV-375 i la sèquia

Glaons aceleradors

Obrin-se pas


Entrada al sifó

Camí i sequia

Fila

A voltes no es pot passar d'una banda a un altra d'un bot

Quadrat per elevar el nivell del agua


Camí de l'Eliana amb un camí asfaltat a la seva dreta.



Panel de "La bassa"

Recreació del safareig de la sequia primera "la bassa" (2009).
S'omplia d'aigua de la sequia Campés pels matins i es buidava per la nit a la sequia Major


Registre de la sequia al seu pas per La Pobla de Vallbona

Entrada de la sequia a La Pobla de Vallbona, amb un sangrat sense partidor aprofitant la curva.


La sèquia entre tarongers


Desnivell entre les terres de la esquerra i dreta de la sèquia.

La sèquia continua el seu camí 

Eixida del aigua del molí

Llengües a l'entrada del molí, a la esquerra la sèquia Primera a la dreta, més ampla, la sèquia Major de Benaguasil.


Subestació eléctrica sora de servei del molí

Fita (Mojón) que marca el llimit entre Bensaguasil i La Pobla,  junt al molí fariner de Juan Bernat (s. XIII),  de Mulló,  de Llosá o del Mojón 

Porta del Molí Molló

CV-375 i el Molí Molló


Sèquia de l'Algutzir o l'Alguatzir - Acequia del alguacil


Parc rotonda Guillermo Roch de La Pobla de Vallbona  al fons, moment que la sequia torna a la llum

Bordejant el poble

Torna a estar cuberta


Sota el carril bici de La Pobla de Vallbona


Sèquia de Campés

Aigües avall

Amb una cota mes baixa que la Sequia de l'Alguatzir bordeja La Pobla de Vallbona

ës practicable tot el seu llarg



Entrant a La Pobla de Vallbona a l'altura del Carrer Angel Guimerà

El  Roll de Gallipont

El  Roll de Gallipont  naix al Pla del Molinet i desapareix al rierol de la Granolera (L'Eliana).

El roll de Gallipont al costat de la Av. de Torre del Virrei
El roll de Gallipont al costat de la Av. de Torre del Virrei

Des de l'estació de metro de Torre del Virrey, on es troba  un safareig sobre el caixer del mateix roll és por recorrer acaminant la totalitat del Roll fins el seu naiximent aigües cap amunt o el seu final a L'Eliana aigües avall.

Caixer del Roll de Gallipont amb un safareig a la seva vora.

El caixer es ample perque s'ha construit un de nou dins del antic per la cual cosa es pot caminar sense perill de caure al aigua. La canalizació passa sota el carrer Alborache, la via del Metro, ca rretera CV-372, ... entre bancals i camps, fins que arribem a un tram cubert i amb altura quan s'apropa a la sèquia de Lorca, moment que trobem la bassa reguladora dels arrosals (En temps eren camps d'arrós). Després el roll torna a ser descubert i arriba a la seva bassa de regulació.


El roll de Gallipont des de El Molí Nou i rierol de  la Granolera 

En mols  trams este roll és una auténtica muralla que separa les terres de Riba Rojai  las de Benaguasil. Aigúes avall (Carrer Santa Rita) el rolles perd al barranc de la Granolera, que és el que atravesa L'Eliana



Tram proper a la Torre del Virrey

Boquera de rec

Partidor aprofitant la curva

El roll a la vora de la carretera amb un pont i una caseta de post

El roll guanya amplaria aigües amunt.

Boquera oberta

Entre camps de carxofes

Guanyant altura

Frontó devant del roll

Ferros de la sèquia

Aixeta del roll


Biblografía
  • Fernández, Tomás y Tamaro, Elena. «Biografia de Félix María Calleja». En Biografías y Vidas. La enciclopedia biográfica en línea [Internet]. Barcelona, España, 2004. Disponible en https://www.biografiasyvidas.com/biografia/c/calleja.htm [fecha de acceso: 4 de mayo de 2022].
Per a llegir més:



© Prohibido el uso del material escrito y las imágenes sin la autorización previa. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

FUNDICIÓN LA PALOMA - VICENTE FERRER BALLESTER

Cares d'aigua - Caretes de Canal - Caras de agua

Compuertas / portillas / boquera de riego / tarja o tajadera en piedra u hormigón - Comportes de reg en formigó